cthc.cat

Voluntariat

Història del Voluntariat al CTHC

Els nostres primers voluntaris van ser voluntaris hospitalaris.
Van néixer per la iniciativa dels metges i infermeres de la Unitat de Trasplantament Hepàtic de Bellvitge, allà per l'any 1986, que ens convidaven a visitar els malalts en llista d'espera o ja trasplantats perquè
ens coneguessin i parléssim amb ells. S'adonaven que, després d'haver-nos conegut, l'ànim dels pacients revifava. Ja no veien la seva realitat tan fosca i començaven a forjar noves il·lusions vers el futur, cosa que ajudava molt a la seva recuperació després del trasplantament.
Aquesta iniciativa, que començà essent esporàdica, es va convertir, amb el pas del temps, en assídua i, així, l'any 1994, quan es constituí legalment l'Associació, els nostres voluntaris hospitalaris ja tenien força experiència en haver anat un cop per setmana a l'hospital a visitar tots aquells companys que estaven trasplantats o en llista d'espera.
A mida que sorgien les idees que donarien forma al CTHC, eren els mateixos trasplantats els que s'oferien per realitzar les diferents tasques que aquella fita comportava.
Tots els que hi estem implicats, treballem voluntàriament oferint els nostres serveis per realitzar allò que cadascun de nosaltres millor sap fer, i és d'aquesta manera que, encara avui, continuem treballant dins el CTHC.

Organització i Recursos Humans del CTHC

En el servei de voluntariat la persona responsable en aquests moments és la Mª Lluïsa Tobalina.
El CTHC té els seus voluntaris repartits en els diferents serveis que són necessaris per portar endavant les seves tasques: administratives, comptables, informatives, lúdiques, etc.
Al front de cada servei hi ha un responsable que s'encarrega de buscar les persones i els medis necessaris per fer el millor possible la seva feina.
Una de les fites del CTHC dins el voluntariat hospitalari era fer arribar el seu servei a totes les Unitats de Trasplantament Hepàtic de cadascun dels hospitals de Catalunya.
Això s'està duent a terme gràcies a l'ajuda de deu voluntaris que, preparats amb diferents cursos de formació de la Federació Catalana del Voluntariat, han assolit prou coneixements per saber en tot moment com actuar dins l'àmbit hospitalari, continuant però, participant en cursos de reciclatge per anar adquirint cada vegada més coneixements.

Per què el voluntariat hospitalari des del CTHC

Ja fa temps que s'ha demostrat que per a una persona que està vivint o ha viscut una experiència traumàtica de qualsevol mena, a part de l'ajut professional que pugui rebre, és molt important el suport emocional que rep d'altres persones que han passat per la mateixa experiència que ella.
El professional sap molt bé com actuar per ajuda-la, ja sigui a nivell mèdic, psicològic, pedagògic, etc., però a nivell emocional, per molt que ell vulgui apropar-se a la persona, aquesta, en el fons, sempre podrà pensar que és fàcil aconsellar des de fora i que realment qui està patint el problema és ella.
Però, quan troba algú que ha viscut el mateix, la comunicació és directa i de vegades no calen gairebé les paraules.
Entre ells, parlen dels sentiments que s'han generat arrel de l'experiència

viscuda.
I és aquí que neix allò que avui en dia en diem ajuda mútua.

Sí, perquè l'ajuda que dóna el voluntari quan visita un pacient a l'hospital, en el nostre cas, és, molt ben dit, una ajuda mútua, perquè també el voluntari trasplantat surt beneficiat de l'intercanvi d'experiències que entre tots dos es genera.
El voluntari hospitalari trasplantat dins el CTHC ha treballat sempre sota la supervisió del l'Equip d'Infermeria o del l'Equip Mèdic, i les visites setmanals a les habitacions de les plantes on estan ingressats els pacients trasplantats queden supeditades al criteri que aquests equips creguin oportú, ja que són aquests equips els que més a prop estan del pacient. Per això, poden detectar abans que ningú les seves necessitats, i poden controlar també des del principi els canvis en l'estat anímic del pacient arrel de les trobades amb els voluntaris trasplantats, ajudant-lo així, entre tots, a millorar tant la vessant física com la vessant emocional abans d'incorporar-se a la vida quotidiana.

Què se'n treu de ser voluntari?

Quan una persona fa voluntàriament qualsevol tasca, no és una recompensa econòmica la que espera.
Tampoc hauria de ser una recompensa per engrandir el seu "ego", ni per donar-se a conèixer davant els altres , o perquè vegin "què bona persona que jo sóc"..., i sobre tot, no hauria de ser per omplir l'avorriment que tenim en el nostre temps lliure.
SER VOLUNTARI és una cosa molt més seriosa.
ÉS DONAR-NOS ALS ALTRES per arribar allà a on ells no poden...; per recollir les paraules tantes vegades dites i mai escoltades...; per descarregar el pes d'uns sentiments que poden arribar a ensorrar-los...; és donar-nos als altres, sí, però per omplir el SEU temps amb la necessitat que cada moment exigeixi.
A canvi, rebrem un somriure..., una encaixada forta de mans..., unes llàgrimes d'alegria, o potser de tristesa. Podem rebre també una abraçada que ens farà recordar quan érem nosaltres els que teníem
la por, el neguit i la incertesa que ells senten i que intentarem aleshores, fondre amb la nostre esperança, apresa amb el pas del temps.